Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES
T |
|---|
Taumatrop: És la més senzilla de les joguines òptiques precursores del cinema. Fou inventada el 1826 pel metge londinenc John Paris, ideat a partir d’un disc de cartolina amb una imatge a cada costat i un cordill als dos extrems. Quan el disc es fa giravoltar davant els nostres ulls podem veure com els dibuixos s’uneixen en una sola imatge. |
Temps Moderns:
Charles Chaplin va voler fer a Modern Times una crítica a la ultratecnificació del treball industrial i a la irracionalitat capitalista. Segons l’historiador del cinema Roma Gubern, Modern Times és un retaule tragicòmic social dels anys de la depressió, que no és tant una crítica contra el maquinisme industrial com una crítica de l’explotació inhumana de l’home per l’home. El film fou rodat entre 1935 i 1936, quan els efectes de la depressió econòmica iniciada el 1929 eren al moment àlgid i els EEUU coneixien amb virulència les pitjors seqüeles del capitalisme: crisi, tancament d’empreses, atur i misèria obrera. Rodada en uns moments en què el cinema sonor s’havia imposat totalment, Chaplin va voler remarcar amb la mudesa del personatge, la impotència de l’home davant la complexa maquinària social. La pel·lícula se situa a cavall entre el cinema mut i el sonor, ja que segueix totes les directrius de l’estètica silent i la pantomima, però introdueix una banda musical, nombrosos efectes sonors i algunes paraules. Film excepcional per treballar-lo des d’Història, des Educació en Valors o Educació en Comunicació.
|
Thriller:Gènere cinematogràfic que presenta un protagonista que de forma inesperada s’involucra en una situació estranya o tenebrosa, i que posa en gran perill la seva supervivència. A mida que el film va avançant, el perill va augmentant, fins que té lloc el clímax (Vegeu Clímax). La tensió en l’espectador es produeix a causa de la seva preocupació per la supervivència del protagonista i del progressiu augment de perill. |
Tràiler:Conjunt de plans seleccionats d’una pel•lícula – habitualment els més intensos o suggeridors - per fer el seu llançament publicitari, poc temps abans de la seva estrena. El tràiler ve a tenir una durada total d’un minut i mig si es projecta a les sales comercials, i d’uns vint segons si es passa per televisió. |
Transparència:Trucatge que consisteix en rodar una escena amb un fons que es projecta en el mateix moment de la filmació i que ha estat enregistrat prèviament. Es fa servir per simular exteriors quan es roda dins d’un estudi. |
Tràveling: El tràveling consisteix en un moviment de la càmera, que es situa sobre una plataforma que es desplaça en qualsevol direcció. Amb el tràveling la càmera “viatja”. El desplaçament es pot fer sobre rodes o rails i, per tant, és suau, però pot adquirir velocitats diferents. Amb el tràveling l’espectador participa més en l’acció, se sent més endinsat en ella, i s’evita el tall brusc que significa passar d’un pla general a un altre més proper al personatge. La mitologia cinematogràfica ens explica que el tràveling fou inventat pel francès Promio, a Venècia, l’any 1896 i el va fer servir en el seu documental “Vues de Venise”. Aquest cameraman, empleat dels Lumière, tornava al seu hotel en gòndola i, a l’observar com la riba del canal s’allunyava de l’embarcació, va pensar que el cinema en moviment podria ser més atractiu pels espectadors. L’èxit de l’assaig fou majúscul, de seguida es van fer tràvelings des de trens, funiculars, globus, des de l’ascensor de la torre Eiffel, etc. Cal distingir diversos tipus de tràveling, el “tràveling de profunditat cap endavant”, en què la càmera es desplaça des d’un pla llunyà a un altre més proper, es fa servir per augmentar l’interès dramàtic d’una escena; el “tràveling de profunditat en retrocés” que és invers a l’anterior i que produeix distensió o allunyament emotiu d’una situació; el “tràveling vertical” on la càmera es desplaça de dalt a baix sobre un artilugi similar a un ascensor, que acompanya desplaçaments verticals; el “tràveling lateral” en què la càmera es desplaça en la mateixa direcció que el personatge que es vol seguir, s’utilitza en l’acompanyament de desplaçaments horitzontals. |


És la més senzilla de les joguines òptiques precursores del cinema. Fou inventada el 1826 pel metge londinenc John Paris, ideat a partir d’un disc de cartolina amb una imatge a cada costat i un cordill als dos extrems. Quan el disc es fa giravoltar davant els nostres ulls podem veure com els dibuixos s’uneixen en una sola imatge.
