Enciclop?dia Digital d'Educaci? en Comunicaci?
                   
  • Inici
  • busco orden: 10 encuentro instance busco orden: 22 encuentro instance 13
  • Presentació
  • busco orden: 26 encuentro instance 16
  • Bibliografia
  • busco orden: 23 encuentro instance 14
  • Enllaços
  • busco orden: 21 encuentro instance 12
  • Crèdits
  • busco orden: 24 encuentro instance busco orden: 27 encuentro instance
  •  



  • Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

    Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
    O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

    N

    :

    naixement _nacióThe Birth of a Nation (1915) és un dels gran films de la història del cinema. El seu director, David Wark Griffith (Vegeu Griffith), va posar en pràctica tots els seus coneixements en aquest film èpic de tres hores de durada. L’ús dels primers plans, l’alternança entre plans generals que permeten que els espectadors comprengui i organitzi mentalment l’espai on transcorre l’acció i els plans curts on s’aprecia el detall, constitueixen la base del model que el cinema seguiria en el futur. L’argument del film segueix les relacions entre dues famílies durant la guerra civil nord-americana i el període de reconstrucció següent. Les escenes de batalles són particularment espectaculars, amb llargues preses i primers plnas de soldats, per tal de situar l’espectador en el centre de l’acció. Algunes escenes estaven filmades amb pel·lícula pintada per augmentar el dramatisme de les imatges. El naixement d’una nació va ser un èxit extraordinari; al cap de dos mesos ja s’havia amortitzat, generava beneficis i va representar una empenta considerable per a la valoració del cinema, atès que el públic de totes les classes va voler veure-la. El seu contingut racista en el tractament dels negres i la seva glorificació del Ku Klux Klan, però, van provocar una allau de protestes que van portar a la seva prohibició en diversos estats del nord dels Estats Units.

    :

    ladri_biciletteMoviment cinematogràfic que sorgir a la Itàlia a finals de la Segona Guerra Mundial, que es caracteritzà per tractar temes de consciència social i per rebutjar les pel·lícules de ficció amb final feliç. El crític i guionista Cesare Zavattini, que fou un dels impulsors d’aquest estil, va esperonar els directors a concentrar-se en l’energia i el dramatisme que hi ha en la vida de la gent normal. Zavattini proposava utilitzar actors no professionals i filmar al carrer i a les cases dels treballadors. Va proposar també rodar sempre amb llum natural, perquè la il·luminació de l’estudi idealitzava massa tant els intèrprets com els decorats. La primera producció neorealista que va tenir projecció internacional va ser la de Roberto Rossellini Roma, città aperta (1945), que tracta de la brutal repressió dels nazis com a resposta a una operació de la resistència antifeixista italiana. El film, però, més representatiu del neorealisme és Ladri di biciclette (Lladre de bicicletes, 1948), on es narra la història d’Antonio als carrers pobres de la Roma de postguerra. Busca la bicicleta que li han robat i que necessita sens falta per poder continuar en la seva feina. L’acompanya el seu fill Bruno, que comença a dubtar del pare després que tracta de recuperar, sense èxit, la bicicleta de mans del lladre. Finalment, en un moment de desesperació, Antonio tracta de robar-ne una altra, però l’agafen al moment.

    :

    NiepceJoseph-Nicéphore Niepce (1765-1833) fou un inventor francès que s’especialitzà en experiments amb productes químics sensibles a la llum. Els seus estudis conjunts amb Daguerre feren d’ell un dels precursors de la fotografia, fins al punt que es parla d’ell com el pare de la fotografia, ja que ell fou qui introduí aquest mot. Fou el primer científic a fixar una fotografia. Ho féu des de la finestra de casa seva i durant vuit hores d’exposició de sals de plata al sol, l’any 1824. Aquest procediment s’anomenà heliografia, perquè la imatge s’havia obtingut gràcies al sol.

    :
    Pla o escena rodat en ple dia, però que mitjançant el tancament de l’obertura del diafragma i l’ús de filtres adequats produeixen l’aparença que l’acció ocorre de nit, a la llum de la Lluna. Amb el títol de La nuit américaine, 1973, (La noche americana), François Truffaut va realitzar un film sobre diverses històries en el marc d’un rodatge cinematogràfic, que esdevé un material educatiu immillorable sobre llenguatge i tècniques audiovisuals.
    :
    Moviment cinematogràfic nascut a frança el 1959, que es caracteritzà per considerar el director com autor, per rebutjar les tècniques tradicionals de muntatge i defugir els valors comercials del món cinematogràfic de l’època. La nouvelle vague va sorgir a partir d’un grup de crítics francesos, els quals, inspirats per andré Bazin, van adoptar la revista Cahiers de Cinema com a llibre sagrat i font d’expressió del moviment. Entre els directors més destacats d’aquest corrent s’hi trobaven François Truffaut, Jean-Luc Godard, Louis Malle, Eric Rohmer, Alain Resnais i Claude Chabrol. La nouvelle vague o nova onada va inspirar el seu vessant documentalista amb l’anomenat cinema-vérité.

    Admin Login