Film dirigit per Griffith (Vegeu Griffith) lany 1916. Es tractava de fer una reflexió sobre la manca de comprensió mútua entre els éssers humans al llarg de la història, una reflexió construïda mitjançant quatre relats en llocs i moment diferents: l’antiga Babilònia; els moment finals de Crist; la França de les guerres de religió dels segle XVI amb la matança d’hugonots i la Nova York contemporània. David Wark Griffith va anar intercalant i barrejant fragments de cada episodi. L’acció començava amb un ritme pausat i, a poc a poc, s’anava fent més ràpida i vertiginosa. A través d’aquestes quatre accions paral·leles es volia demostrar com la veritat havia estat sempre atacada per la violència i la injustícia. Al final, les quatre històries arribaven a un punt culminant amb el seu desenllaç. La pel·lícula va ser rebuda per la crítica amb una gran desorientació i per part del públic amb el més absolut rebuig, perquè no entenia tantes accions alhora. Independentment dels problemes d’acceptació, que sempre tenen les innovacions, la feina de Griffith ja estava feta. Una nova sintaxi, una gramàtica visual ja estava en marxa. En els anys següents el cinema es configuraria com l’espectacle amb més capacitat per mobilitzar emocions i per seduir milions d’espectadors arreu del món.