El director britànic Alfred Hitchcock (1899-1980), anomenat el mag del suspens, fou un dels grans mestres del cinema mundial, que tècnicament ha influït a molts cineastes contemporanis com Truffaut, Chabrol o Brian de Palma. Hitchcock era contrari al melodrama; allò que més l’importava de les seves obres de misteri eren les situacions i l’originalitat. Feia patir els espectadors i jugava amb ells. Pretenia, sobretot, perfeccionar l’art de les imatges, estava més preocupat en la manera d’explicar una història, amb un estil narratiu al seu gust (moviments de càmera, muntatge, utilització del color...) que no pas amb l’argument. El cinema de Hitchock és humanista i satíric, influït per les teories de Freud (Spellbound, 1945, Recuerda; Vertigo, 1958,Vértigo) pren persones ben normals i les col·loca al mig de situacions anormals i estranyes (Strangers on a Train, 1951, Extraños en un tren; The Man Who Knew too Much, 1956, El hombre que sabía demasiado; North by Nortwest, 1959, Con la muerte en los talones...), però renovant a cada pel·lícules les seves tècniques per aconseguir intriga. Pensava que els espectadors volien alguna cosa extraordinària, perquè allò que és habitual, quotidià ja ho viuen en el dia a dia. El cinema, va dir, no és un tros de vida, és un tros de pastís.