Enciclop?dia Digital d'Educaci? en Comunicaci?
                   
  • Inici
  • busco orden: 10 encuentro instance busco orden: 22 encuentro instance 13
  • Presentació
  • busco orden: 26 encuentro instance 16
  • Bibliografia
  • busco orden: 23 encuentro instance 14
  • Enllaços
  • busco orden: 21 encuentro instance 12
  • Crèdits
  • busco orden: 24 encuentro instance busco orden: 27 encuentro instance
  •  



  • Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

    Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
    O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

    H

    :

    hitchcockEl director britànic Alfred Hitchcock (1899-1980), anomenat el mag del suspens, fou un dels grans mestres del cinema mundial, que tècnicament ha influït a molts cineastes contemporanis com Truffaut, Chabrol o Brian de Palma. Hitchcock era contrari al melodrama; allò que més l’importava de les seves obres de misteri eren les situacions i l’originalitat. Feia patir els espectadors i jugava amb ells. Pretenia, sobretot, perfeccionar l’art de les imatges, estava més preocupat en la manera d’explicar una història, amb un estil narratiu al seu gust (moviments de càmera, muntatge, utilització del color...) que no pas amb l’argument. El cinema de Hitchock és humanista i satíric, influït per les teories de Freud (Spellbound, 1945, Recuerda; Vertigo, 1958,Vértigo) pren persones ben normals i les col·loca al mig de situacions anormals i estranyes (Strangers on a Train, 1951, Extraños en un tren; The Man Who Knew too Much, 1956, El hombre que sabía demasiado; North by Nortwest, 1959, Con la muerte en los talones...), però renovant a cada pel·lícules les seves tècniques per aconseguir intriga. Pensava que els espectadors volien alguna cosa extraordinària, perquè allò que és habitual, quotidià ja ho viuen en el dia a dia. El cinema, va dir, no és un tros de vida, és un tros de pastís.

    :
    L’anglès William George Horner (1786-1837), reconegut matemàtic a qui es deu el desenvolupament d'un mètode de resolució d'equacions algebraiques (mètode Horner), fou l’inventor del zoòtrop (Vegeu Zoòtrop), segurament la joguina més popular del precinema (zoo: animal, tropos: voltar), que es va posar a la venda a partir de 1860. Aquesta joguina tant popular en l'època, inicialment es va anomenar daedelum en honor a l'inventor grec Daedalus. Era un instrument format per un tambor circular amb unes petites obertures o finestres igualment espaiades en la part superior del mateix, i una sèrie d'imatges sobre una tira de paper (sèries que mostraven una mateixa imatge fixa en diferents fases del moviment) disposada en el seu interior, a l'alçada d'aquestes ranures. A mesura que el cilindre girava i l'espectador es situava just davant de l'instrument, hom podia apreciar com aquestes imatges individuals disposades sobre aquesta tira de paper es combinaven de forma que transmetien a l’espectador la il·lusió de les imatges en moviment.

    Admin Login