Empresari o societat mercantil que posseeix una o diverses sales destinades a la projecció cinematogràfica.

L’expressionisme fou un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, que s’expressà inicialment a través de la pintura. L’expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament l’angoixa que provoca el món modern, deshumanitzat i inhòspit. Aquest moviment va tenir la seva versió cinematogràfica en diversos films alemanys produïts des de 1919 fins a 1931, aproximadament. El seu film prototípic és Das Kabinett des Doktor Caligari (El gabinet del Doctor Caligari), de Robert Wiene (1919). El guió primitiu recollia experiències personals dels seus autors: de Carl Mayer sobre actuacions de psiquiatres militars i de Hans Janowitz sobre la vida al gueto de Praga. Tenia a més un sentit dur, de denúncia: el poder (l’Estat, en última instància) utilitzava intermediaris sense voluntat pròpia amb la finalitat de realitzar crims inconfessables. El productor Erich Pommer, però, va introduir unes modificacions al començament i al fina l del film que van canviar-ne per complet el significat: la trama argumental de la pel·lícula es va convertit en una història inventada per un boig i inspirada en els companys de manicomi. El caràcter expressionista d’aquest film quant a la part formal ve donat, en bona part, pels magnífics decorats i pels efectes de llum i ombra de la fotografia. Tota l’ambientació de línies trencades i formes punxegudes, reforçades per clarobscurs molt marcats, creen una atmosfera de tensió i angoixa en consonància amb la temàtica. Altres films expressionistes són “Nosferatu, una simfonia del terror” de Wilhelm Murnau (1921); “El Golem” de Paul Wegener (1920); “El Doctor Mabuse” de Fritz Lang (1922) o “M. El Vampir de Düsseldorf”, també de Fritz Lang (1931), entre d’altres.

A la França revolucionària de finals del segle XVIII, Etienne-Gaspard Robert, un expert en llanternes màgiques (Vegeu Llanterna màgica), conegut com a Mr. Robertson, presentà les fantasmagories. Consistien en donar moviment a una llanterna màgica, mitjançant rodes en el suport, així les imatges s’apropaven o s’allunyaven. Quins tipus d’imatges? Doncs aquest era un altre tret distintiu. Les sessions es feien en teatres o locals decorats com a castells en ruïnes, soterranis tenebrosos o masmorres terrorífiques, amb crits esglaiadors, sons de cadenes que s’arrossegaven i boira prefabricada, tot preparat pel mateix Mr. Robertson. El públic assistia des de la foscor a aparicions sobrenaturals de fantasmes i d’esquelets que es feien grans de manera sobtada. En diverses ocasions les autoritats franceses van haver de prohibir aquests espectacles a causa de les lipotímies i atacs de cor del públic