Ordenació actual Per l'última actualització (ascendent) Ordena cronològicament: Per l'última actualització
| Per data de creacióProductor:Persona que aconsegueix els diners per a la producció d’una pel•lícula determinada, bé sigui a partir de recursos propis, bé d’associats (coproductors) o de tercers (inversors). El productor elabora la idea general del film, contracta els actors i les actrius principals, així com altres membres importants de l’equip, que podran ser determinants per al resultat final de la pel•lícula. |
Profunditat de camp: La profunditat de camp és la zona de l’espai entre el primer objecte i l’últim que es veuen enfocats, de manera clara i nítida. Permet que apareguin en un mateix enquadrament objectes o personatges que estan a distàncies molt diferents de la càmera. Orson Welles a Ciutadà Kane (1941), fa una veritable demostració d’aquest recurs. Podem posar com exemple, a la primera part del film, la seqüència on tres personatges negocien l’adopció d’un nen que juga aliè al seu drama personal, al fons de les imatges i que l’espectador veu a través d’una finestra. La dualitat de les dues situacions reforça la tensió del que passa. |
Quadre d’imatge:Porció de l’escenari on la història que hi té lloc sortirà en imatges. És la part enquadrada de la pel•lícula, que serà la que veuran els espectadors en pantalla. Depèn dels angles i moviments de càmera i s’interrelaciona directament amb la composició. |
Raccord:Registre o anotacions que fa la script sobre els diferents components d’un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, atrezzo, vestuari i qualsevol altre detall necessari per aconseguir un adequat ajustament entre pla i pla a l’hora d’efectuar el muntatge, de forma que es mantingui la continuïtat. Imaginem-nos una escena que s’està filmant i que, a causa de l’escassa llum natural, cal ajornar-la fins a l’endemà. En aquest cas, el raccord ha de funcionar per tenir present fins els més mínims detalls i així poder reemprendre la gravació en el punt on fou interrompuda, amb la màxima fiabilitat. |
Ralentí:O càmera lenta, consisteix en realitzar un efecte de lentitud de moviments en els objectes o subjectes actius en el transcurs del relat cinematogràfic que se’ns ofereix. |
Regador regat, El:
|
Remake:Nova versió d’un film fet anteriorment en el qual s’introdueixen elements nous: so, color, canvis a l’argument, etc. L’afició que la indústria de Hollywood ha mostrat per ornar a filmar produccions europees ha estat batejada com americanmake. |
Reynaud, Emile:
Reynaud fou el primer que va perforar la pel·lícula, com a mitjà d’arrossegament mecànic de la cinta; i també fou el primer en aconseguir pasar del moviment cíclic de figures dibuixades a un discurs visual amb argument que es projectava davant d’un públic. Les seves projeccions estaven sincronitzades amb efectes sonors i música que ell mateix componia. El temes de les seves creacions eren humorístics, amb un to naïf i poètic. El 1892 va iniciar la projecció de les seves Pantomimes Lluminoses al Museu Grévin de Paris, en un programa que incloïa tres pel·lícules: Pauvre pierrot, Clown et ses chiens i Un bon bock. Un bon bock era una farsa sobre un cafè on a un client li roben contínuament la beguda. Clown et ses chiens estava inspirada en el món del circ i Pauvre Pierrot! Era una comèdia romàntica amb els personatges de la Commedia dell’arte. Un cop que va entrar en funcionament el cinematògraf dels germans Lumière, (Vege Lumière) les seves històries massa ingènues pel gust del públic de l’època, van deixar d’interessar. Com Méliès (vegeu Méliès), va anar quedant arraconat. Es va anar enfonsant en la misèria i enmig d’una greu depressió va destrossar amb un martell la maquinària del seu Treatr Òptic i va llençar al Sena la majoria de les seves pel·lícules. Va morir el 1918, en el manicomi d’Ivry, als afores de Paris, sol i oblidat de tothom.
|
Ritme:Cadència entre les escenes i plans d’una pel·lícula. El muntatge influeix de forma determinant sobre el ritme, i és un factor clau per la forma en què el públic rebrà la pel·lícula. (Vegeu Muntatge) |
Robertson:Mr. Robertson era el nom artístic d’Etienne-Gaspard Robert (1763-1837), el creador de les fantasmagories (Vegeu Fantasmagories). Mr. Robertson es va inspirar en espectacles precedents plens de misteri i màgia, però les seves posades en escena eren més elaborades, perquè feia aparèixer suposats esperits de difunts, espectres, fantasmes, dimonis o montres que provocaren grans espants entre el públic. |


La profunditat de camp és la zona de l’espai entre el primer objecte i l’últim que es veuen enfocats, de manera clara i nítida. Permet que apareguin en un mateix enquadrament objectes o personatges que estan a distàncies molt diferents de la càmera. Orson Welles a Ciutadà Kane (1941), fa una veritable demostració d’aquest recurs. Podem posar com exemple, a la primera part del film, la seqüència on tres personatges negocien l’adopció d’un nen que juga aliè al seu drama personal, al fons de les imatges i que l’espectador veu a través d’una finestra. La dualitat de les dues situacions reforça la tensió del que passa.
