Ordenació actual Per l'última actualització (ascendent) Ordena cronològicament: Per l'última actualització
| Per data de creacióPanorama:Artefacte inventat pel britànic Robert Barker l’any 1780 i que representa un dels precedents del cinema. Consistia en un quadre continu sobre la superfície interior d'un cilindre que girava al voltant dels espectadors que seien al mig i que havien pagat un xíling per entrar. El cilindre voltava molt a poc a poc i el públic observava escenes de Berlín, Nova York, Constantinopla o Moscou; o bé escenes d’actualitat com la coronació de reis, etc. El bastidor giratori fou patentat el 1787. L’any 1794 inaugurà la seva primera sala permanent a Londres al nord de Leicester Square. Fins que va tancar el 1863, va funcionar contínuament amb molt d’èxit. |
Panoràmica:La panoràmica és un moviment de rotació de la càmera sobre si mateixa, ja sigui en sentit vertical, horitzontal o oblic, però sense desplaçament. Podríem dir que reprodueix la mirada humana. No neix al mateix moment que neix el cinema sinó una mica més tard, sorgeix per la necessitat del llenguatge fílmic per explicar més que allò que l’enquadrament fix permet. La panoràmica és descripció que pot arribar, si té un ritme lent, a aturar-se en un punt o objecte concret. En ocasions la càmera ens ensenya un paisatge; en altres, un personatge entra en un recinte i mira tot el que hi ha, llavors convé que la càmera faci un ampli gir lateral. |
Persistència retiniana:L’any 1824 el metge britànic Peter Mark Roget va definir la persistència retiniana com la qualitat de l’ull humà per la qual les imatges captades romanen impreses a la retina, no s’esborren immediatament i permeten crear la il•lusió de moviment davant una projecció successiva i intermitent d’imatges immòbils. Aquesta il•lusió òptica ja havia estat observada a l’antic Egipte, al segle II a.C. Es creia que l’ull retenia la imatge dels objectes durant un instant després d’haver desaparegut de la vista. De fet, ara sabem que és el cervell i no l’ull el que reté les imatges. És aquesta persistència de la visió la que ens permet de veure una seqüència d’imatges separades com una acció continuada. El procés de filmar i mirar pel•lícules està basat en aquest principi. La velocitat idònia per a produir aquest efecte és de 24 imatges per segon. En el segle XIX, diversos científics europeus van utilitzar aquest coneixement per fer dibuixos que, en una successió ràpida, mostraven un moviment. |
Pla:Unitat bàsica cinematogràfica. Part de la pel·lícula que va des que la càmea comença a rodar en un moment determinat fins que la càmera deixa de rodar, amb el propòsit d’enregistrar una escena. Les escenes s’acostumen a dividir en diversos plans de diferents tipus. Habitualment es fan diverses preses d’un mateix pla, fins aconseguir un que en proporcioni l’efecte desitjat. La paraula pla en cinema té dos significats, la qual cosa és font de confusions. La primera accepció és la que acabem de definir. L’altre significat és la que fa referència a la manera com es presenten els objectes, els espais i els personatges. Vegem-ne les seves classes:
Pla de detall: Apareix a la pantalla una part d’un objecte o del rostre humà. Respon a la idea d’accentuar al màxim les possibilitats expressives, al reduir el camp de visió de la càmera i per tant fixar imperativament l’atenció de l’espectador.
Primer pla: Ens mostra l’objecte sencer o tot el rostre d’un personatge. Vol ressaltar el gest, el matís interpretatiu d’un actor o actriu.
Pla mig: Veiem la figura humana a l’alçada de la cintura (pla mig llarg) o l’alçada del pit (pla mig curt). Permeten la presència de més d’un personatge.
Pla americà o tres quarts: Talla la figura a l’alçada dels genolls. Sembla que té el seu origen en els primers westerns, per mostrar que els personatges portaven pistola i cartutxera...En aquest pla interessen més els moviments, les paraules, que no pas els detalls expressius.
Pla general, sencer de conjunt: És el que ens mostra la figura humana sencera i situada en un espai obert, on es situa amb altres personatges.
Gran pla general: Ens ensenya l’espai total on es desenvolupa l’acció. Té un sentit clarament descriptiu, de referència global o de situació geogràfica. |
Pla seqüència:Es tracta de la seqüència rodada en un sol pla. No és molt freqüent, tot i que hi ha plans seqüència magistrals com ara l’inici dels films Sed de mal (Touch of evil, 1957) d’Orson Welles o el de El juego de Hollywood (The Player, 1992) de Robert Altman. |
Plató:Zona de l’estudi cinematogràfic dedicada al rodatge d’escenes prèviament ambientades d’acord amb allò que diu el guió. |
Porter E.S.:Edwin S. Porter fou un dels cineastes pioners que realitzaren els primers westerns. L’any 1903 amb The Great Train Robbery (El Gran Robatori del Tren) d’Edwin S. Porter, contribuí al llenguatge cinematogràfic amb un transcendent descobriment: era possible editar escenes d’accions simultànies en diferents llocs, sens trencar l’escena (o la continuïtat) de l’argument de la pel•lícula. Ni el temps ni l’espai cinematogràfic ja no correspondran al teatral. Amb el tall i les seves posteriors combinacions, els films es faran més dinàmics, amb ritme. Es creava una gramàtica basada en el muntatge de fragments i es descobria el mentrestant per al cinema. El tema d’aquest film obligava a traslladar l’acció a diversos indrets: el robatori d’uns lladres que han assaltat l’estació; la seva persecució; la filla del telegrafista emmordassada; un ball al poble... Finalment, les històries conflueixen, els bandits són vençuts. A l’última escena observem un primer pla, per primera vegada, del cap dels bandits que dispara a la càmera. El públic de cinema començava a submergir-se en un nou llenguatge, aprenia a relacionar dues situacions. Porter havia filmat figures de manera separada i les havia enganxat per crear una sola seqüència. Això és el muntatge i és la base del llenguatge fílmic. |
Praxinoscopi:
|
Producció (Pre i post):Període de rodatge de la pel·lícula, en contraposició al període de preproducció i postproducció. La preproducció consisteix en efectuar el conjunt de treballs previs al rodatge de la pel·lícula. En la preproducció s’elabora el guió tècnic, el pressupost, el pla de rodatge, el repartiment, l’storyboard i s’efectuen les localitzacions, la construcció de decorats, la confecció del vestuari, la contractació de l’equip tècnic i artístic, i consecució de permisos entre altres activitats logístiques, adminitratives, artístiques i tècniques. (Vegeu Guió tècnic, Rodatge Pla i Storyboard) La postproducció va des de la fi del rodatge fins al moment en què la pel·lícula és a punt per a la distribució. Durant la postproducció es realitza el muntatge visual i sonor de la pel·lícula. (Vegeu Muntatge) |
Producció escolar:
|
