Professionals que donen vida als personatges creats pels guionistes i el director/a. Els actors i les actrius per representar els seus personatges fan servir els seus gestos, la seva veu, el maquillatge i la fotogènia. Sovint es parla de tipus d’actors/actrius, així es parla d’actor/actriu de personalitat, el que sempre s’interpreta a si mateix; l’actor/actriu especialitzat, aquell que sempre interpreta papers semblants; l’actor/actriu secundari, és a dir, el que no interpreta papers principals; l’actor/actriu no professional que intervé en un film fent el que fa habitualment en la seva vida diària, etc.

CitizenKaneStairs.jpg

Quan parlem dels angles d’enquadrament o de l’angulació fem referència al punt de vista de la càmera, determinat per la posició respecte l’objecte, persona, paisatge, etc. que es filma. Els angles d’enquadrament més comuns són l’angle normal, el picat i el contrapicat. Si el plans es filmen a l’alçada del cap d’una persona, es tracta de l’anomenat angle normal.

En ocasions, però, al director li pot interessar prendre algun pla des de dalt o des del terra, per aconseguir un determinat efecte o per reforçar l’expressivitat d’una situació. En el primer cas estem davant d’un picat (l’objecte o el subjecte filmat està per sota de l’horitzontal de la càmera); en el segon fem un contrapicat (l’objecte o el subjecte filmat es situen per sobre de la càmera).

En principi podem dir que el picat i el contrapicat s’utilitzen per mostrar-nos una visió de dalt a baix

o de baix a dalt.

Si se’ns mostra el mar vist des d’un penya-segat, és lògic fer-ho a través d’un picat, i si se’ns descriu un rètol lluminós d’un edifici, és lògic fer-ho a través d’un contrapicat. Però moltes vegades aquests recursos són utilitzats amb finalitats narratives concretes, per a produir determinat efecte sobre el públic. L’ús d’un o altre va relacionat a una voluntat de empetitir (picat) o engrandir (contrapicat) un personatge en un determinat moment.