Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES
E |
|---|
Exteriors:Llocs a l’aire lliure en el procés de rodatge d’una pel•lícula, en contraposició a les escenes filmades als estudis cinematogràfics base. |
F |
|---|
Fantasmagories:
|
Flash-back:Esdeveniments o situacions dels passat que un dels personatges rememora en una pel•lícula i que es presenta en forma d’imatges. Algunes pel3lícules estan narrades íntegrament en flash-back o salt enrere, és a dir, un personatge recorda tota la història, per exemple Otel•lo (1955) d’Orson Welles. A Casablanca de Michael Curtiz (1942), el protagonista, Rick, després de retrobar el seu antic amor, Ilsa, recorda amb un got de whisky i amb la companyia del seu amic pianista, els dies feliços que va passar amb ella a París, justament abans de l’ocupació nazi. Tots els records de París estan explicats dins d’un inoblidable salt enrere o flash-back. |
Flash-forward: Es tracta del salt cap endavant, cap al futur – en un moment determinat - de l’acció d’una pel•lícula. És molt poc freqüent però podem trobar-ne uns quants exemples, com ara a “La llavor del diable” de Roman Polanski (1968), on la protagonista veu, al principi del film en els seus malsons, una casa en flames que després descobrirà que és l’apartament on ha anat viure. També es podria considerar flash-forward les visions del futur dels films on els protagonistes es desplacen pel temps com en el film “El temps a les seves mans” de George Pal (1960) o “Els passatgers del temps” de N. Meyer (1979). |
Ford, John:Ford (1895-1973) fou un dels grans pioners del cinema nord-americà. La seva prolífica activitat va enriquir i desenvolupar el llenguatge cinematogràfic. Mestre de la sintaxis cinematogràfica, autor de  plans-seqüència i de panoràmiques que s’estudien des de fa dècades a les escoles de cinema, va crear un estil propi, que fou seguit per nombrosos directors com Howard Hawks, Raoul Walsh o Henry Hathaway, de plans complexos, amb una perfecta distribució en l’enquadrament d’objectes i persones. La bellesa del seu estil radica en l’economia de la seva expressió: només li calen dos o tres preses per donar al seu relat un to de delicadesa i emoció. El cinema de Ford és ple d’una humanitat plena de valors clàssics que configuren un veritable univers: amor, treball, amistat, valors, justícia, honor, sentit del deure, senzillesa, generositat, humor... Films com Stagecoach (La diligència, 1939); The Grapes of Wrath (Las uvas de la ira, 1940); How Green was my Valley (Qué verde era mu valle! 1941); Fort Apache (1948); The Quiet Man (El hombre tranquilo, 1952) o The Searchers (Centauros del desierto, 1956) formen part de la història i llegenda del cinema universal. |
Fos:Efecte òptic entre pla i pla que consisteix en què la imatge es va enfosquint fins a un color, normalment negre. Habitualment, en el pla següent, es realitza el procés invers, començant des del negre a tota la pantalla. Transmet una idea de força pas del temps entre un pla i un altre. |
Fotografia:La fotografia d’un film consisteix en enregistrar les seves imatges en una pel•lícula o en vídeo, per mitja d’una o de diverses càmeres, a través d’un conjunt de criteris estètics determinats pel director/a conjuntament amb el director de fotografia. (Vegeu Director i Director de fotografia). |
Fotograma:Cadascun dels quadres fotogràfics impresos a sobre de la pel•lícula. Cada fotograma correspon a una obertura i a un tancament de la càmera. |
Free cinema:Moviment cinematogràfic nascut a la Gran Bretanya que es va caracteritzar per l’anàlisi i recreació de la vida de les classes populars. El Free cinema va néixer el 1956, fundat per un grup de joves realitzadors antitradicionals. Segons explicaven, volien restablir el contacte amb la vida, abandonar qualsevol tipus d’esteticisme, no només estudiar l’ésser humà, sinó deixar-li també a ell la paraula.
Cineastes del Free Cinema són Lindsay Anderson, Karel Reisz, Tony Richardson, que juntamennt amb els Osborne, Printer o Wesker, remouran una solidificada atròfia cultural.
Les primeres obres van recuperar els plantejaments del cine-enquesta de Grierson, l’iniciador del cinema documental. A Every day except Christmas, migmetratge (1957) de Lindsay Anderson, s’explica la vida dels treballadors de l’antic mercat londinenc del Covent Garden. Momma don’t allow (1955), curtmetratge de Reisz i Richardson tracta sobre el ball en un club juvenil de l’època; o We are the Lambeth’s Boys (1958), migmetratge, també de Reisz, ens fa partícips del temps d’esbarjo del jovent en un barri popular de Londres. En aquest films passen a primer pla els problemes (nous respecte al passat, però igualment inquietants) dels protagonistes senzills de la vida de cada dia, la gent anònima del camp i de la ciutat, les zones oblidades, els ghettos no únicament racial, també socials. Obra cabdal d’aquest Free Cinema fou el primer llargmetratge amb actors i actrius, Saturday night and sunday morning (1960) de Karel Reisz, on se’ns explica la història d’un obrer (Albert Finney) amb la intenció que els problemes, allò que sent la gent senzilla sigui conegut per tota la societat. Certament, pel seu particular enfocament dels temes i la seva peculiar tècnica de filmació, el free cinema es relaciona amb el mètode d’observació participadora utilitzat pel documental clàssic de Flaherty. |
G |
|---|
Gag:Efecte còmic inesperat en els films còmics i en algunes comèdies. Els films còmics anomenats slapsticks es basen en l’explotació sistemàtica de gags |