Enciclopèdia Digital d'Educació en Comunicació

Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina: (Anterior) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 16 (Següent)
TOTES

E

El·lipsi

el.lipsi Sovint en cinema es condensa tot allò que passa en dies, mesos o anys, fins i tot segles o mil·lenis, per exemple a “La Bíblia” de John Huston (1965) o a “2001, una odissea de l’espai” de Stanley Kubrick (1968). D’això se’n diu el·lipsi, és a dir, de la supressió d’elements narratius o descriptius que no interessen per al desenvolupament del relat. Es tracta d’un recurs molt utilitzat i fonamental en l’expressió audiovisual.

Encadenat

Efecte òptic de transició que consisteix en sobreposar dos plans, combinant el tancament en negre d’un pla amb la simultània obertura en negre del següent, de forma que es produeixi un efecte gradual de desaparició d’una imatge mentre és reemplaçada per una altra.

Enquadrament

És la porció de l’espai recollit a la imatge. En un enquadrament s’emmarca, dins del quadre d’imatge, els objectes i/o persones que es volen filmar.

Entertainment

Mot anglès que significa entreteniment i que serveix per descriure la indústria i el món del cinema en els Estats Units. El concepte entertainment ens remet a un model de cinema eminentment comercial, que sigui del gust del públic i que no requereixi que els espectadors s’adaptin a l’obra cinematogràfica o s’esforcin en la seva comprensió.

Escaleta

Llista d’escenes del guió tècnic (Vegeu Guió tècnic) amb una descripció de totes elles. L’escaleta, de fet, és un text que desenvolupa la idea argumental d’una producció audiovisual i hi concreta en quin temps passa la història, on passa, quins personatges hi surten i en quins ambients es mouen.

Escena

Una escena és el conjunt de plans, relacionats entre si, on es desenvolupa una mateixa acció en un temps i en un lloc determinat. Un conjunt d’escenes que formen una unitat dramàtica es coneixen amb el nom de seqüència, que ve a ser com una mena de capítol dins la pel•lícula.

Escombrat

Es tracta d’una panoràmica accelerada que realitza la càmera i que serveix de transició entre dues imatges o escenes. A destacar el conjunt d’escombrats de l’escena dels esmorzars del Charles Foster Kane i la seva primera muller a Ciutadà Kane.

Especialista

Persona encarregada de doblar físicament els intèrprets en el moment del rodatge d’escenes arriscades o de difícil execució. Habitualment rep el nom de doble.

Exhibidor

Empresari o societat mercantil que posseeix una o diverses sales destinades a la projecció cinematogràfica.

Expressionisme

L’expressionisme fou un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, que s’expressà inicialment a través de la pintura. L’expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament l’angoixa que provoca el món modern, deshumanitzat i inhòspit. Aquest moviment va tenir la seva versió cinematogràfica en diversos films alemanys produïts des de 1919 fins a 1931, aproximadament. El seu film prototípic és Das Kabinett des Doktor Caligari (El gabinet del Doctor Caligari), de Robert Wiene (1919). El guió primitiu recollia experiències personals dels seus autors: de Carl Mayer sobre actuacions de psiquiatres militars i de Hans Janowitz sobre la vida al gueto de Praga. Tenia a més un sentit dur, de denúncia: el poder (l’Estat, en última instància) utilitzava intermediaris sense voluntat pròpia amb la finalitat de realitzar crims inconfessables. El productor Erich Pommer, però, va introduir unes modificacions al començament i al fina l del film que van canviar-ne per complet el significat: la trama argumental de la pel·lícula es va convertit en una història inventada per un boig i inspirada en els companys de manicomi. El caràcter expressionista d’aquest film quant a la part formal ve donat, en bona part, pels magnífics decorats i pels efectes de llum i ombra de la fotografia. Tota l’ambientació de línies trencades i formes punxegudes, reforçades per clarobscurs molt marcats, creen una atmosfera de tensió i angoixa en consonància amb la temàtica. Altres films expressionistes són “Nosferatu, una simfonia del terror” de Wilhelm Murnau (1921); “El Golem” de Paul Wegener (1920); “El Doctor Mabuse” de Fritz Lang (1922) o “M. El Vampir de Düsseldorf”, també de Fritz Lang (1931), entre d’altres.