Registre o anotacions que fa la script sobre els diferents components d’un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, atrezzo, vestuari i qualsevol altre detall necessari per aconseguir un adequat ajustament entre pla i pla a l’hora d’efectuar el muntatge, de forma que es mantingui la continuïtat. Imaginem-nos una escena que s’està filmant i que, a causa de l’escassa llum natural, cal ajornar-la fins a l’endemà. En aquest cas, el raccord ha de funcionar per tenir present fins els més mínims detalls i així poder reemprendre la gravació en el punt on fou interrompuda, amb la màxima fiabilitat.

El regador regat o L’arroseur arrosé està considerada la primera pel·lícula de ficció que es va realitzar en la història del cinema. El film fou rodat pels germans Lumière i presentat a la primera sessió pública que van organitzar al Gran Café de Paris el 28 de desembre de 1895. L’argument és molt simple: un jardiner està regant amb una mànega. De sobte, veu com no surt aigua i el jardiner, perplex, observa l'orifici de sortida per esbrinar què ha passat. El cert és que tot ha estat obra d'un nen que ha trepitjat la mànega expressament i mentre el jardiner tracta de saber què ha passat, torna a obrir el pas, de manera que, de sobte, el raig d'aigua surt amb tota la pressió, i el pobre jardiner. L’home descobreix al petit trapella i li dóna una surra. La importància d’aquest film, que dura 58 segons, dels germans Lumière (Vegeu Lumière) és que, a diferència de la majoria de les seves produccions habituals, en aquesta s’escenifica una petita escena còmica amb un mínim argument. Per altra banda, també convé fixar-s’hi en què en el moment que el jardiner persegueix el nen, l’enquadrament queda sense cap actor, la càmera no els segueix, restà immòbil, estàtica, no fa ni una petita panoràmica... i és que els moviments de càmera encara no entraven en la mentalitat dels pioners d’aquell moment, el cinematògraf era una mena de teatre filmat.

Nova versió d’un film fet anteriorment en el qual s’introdueixen elements nous: so, color, canvis a l’argument, etc. L’afició que la indústria de Hollywood ha mostrat per ornar a filmar produccions europees ha estat batejada com americanmake.

El francès Charles Émile Reynaud (1844-1918) fou inventor i pioner del cinema d’animació. L’any 1877 inventà un dels enginys que col·laborarien en la creació del cinematògraf, el praxinoscopi (Vegeu Praxinoscopi), es tracta d’una versió perfeccionada del zoòtrop (Vegeu Zoòtrop), que substituïa les ranures per miralls rectangulars que reflectien les imatges de la banda, amb la qual cosa s’obtenia una sensació de moviment sobtat i amb més lluminositat. Reynaud organitzà el Teatre Òptic el 1889, que consistia en un aparell de projecció d’imatges dibuixades sobre una pantalla. Es pot considerar el creador dels primers dibuixos animats.

Reynaud fou el primer que va perforar la pel·lícula, com a mitjà d’arrossegament mecànic de la cinta; i també fou el primer en aconseguir pasar del moviment cíclic de figures dibuixades a un discurs visual amb argument que es projectava davant d’un públic. Les seves projeccions estaven sincronitzades amb efectes sonors i música que ell mateix componia. El temes de les seves creacions eren humorístics, amb un to naïf i poètic. El 1892 va iniciar la projecció de les seves Pantomimes Lluminoses al Museu Grévin de Paris, en un programa que incloïa tres pel·lícules: Pauvre pierrot, Clown et ses chiens i Un bon bock. Un bon bock era una farsa sobre un cafè on a un client li roben contínuament la beguda. Clown et ses chiens estava inspirada en el món del circ i Pauvre Pierrot! Era una comèdia romàntica amb els personatges de la Commedia dell’arte. Un cop que va entrar en funcionament el cinematògraf dels germans Lumière, (Vege Lumière) les seves històries massa ingènues pel gust del públic de l’època, van deixar d’interessar. Com Méliès (vegeu Méliès), va anar quedant arraconat. Es va anar enfonsant en la misèria i enmig d’una greu depressió va destrossar amb un martell la maquinària del seu Treatr Òptic i va llençar al Sena la majoria de les seves pel·lícules. Va morir el 1918, en el manicomi d’Ivry, als afores de Paris, sol i oblidat de tothom.

Cadència entre les escenes i plans d’una pel·lícula. El muntatge influeix de forma determinant sobre el ritme, i és un factor clau per la forma en què el públic rebrà la pel·lícula. (Vegeu Muntatge)

Mr. Robertson era el nom artístic d’Etienne-Gaspard Robert (1763-1837), el creador de les fantasmagories (Vegeu Fantasmagories). Mr. Robertson es va inspirar en espectacles precedents plens de misteri i màgia, però les seves posades en escena eren més elaborades, perquè feia aparèixer suposats esperits de difunts, espectres, fantasmes, dimonis o montres que provocaren grans espants entre el públic.