L’any 1872 el governador de Califòrnia Leland Stanford va demanar al fotògraf britànic Eadweard Muybridge que esbrinés si un cavall quan galopava tenia en algun moment les quatre potes sense tocar a terra. Sis anys més tard, després de molts experiments, va aconsegur-ho amb dotze càmeres fotogràfiques en la recta d’un hipòdrom californià. Cada vegada que el cavall passava per davant d’una càmera, trencava un fil lligat als disparadors electromagnètics de la càmera. Vista tota la sèrie de fotografies mitjançant un aparell semblant al fenaquitoscopi, el cavall aparegué en moviment. Muybridge, més tard, desenvolupa el seu propi projecte, el Zoopraxiscope, i va publicar 20.000 fotografies en àlbums d’animals en moviment. Muybridge, com el francès Marey, havien impulsat la tècnica de la cronofotografia (Vegeu Marey i Cronofotografia), el cinema era ja molt a prop. Per cert, el cavall quan galopa està per uns instants sense tocar amb cap pota a terra...

The Birth of a Nation (1915) és un dels gran films de la història del cinema. El seu director, David Wark Griffith (Vegeu Griffith), va posar en pràctica tots els seus coneixements en aquest film èpic de tres hores de durada. L’ús dels primers plans, l’alternança entre plans generals que permeten que els espectadors comprengui i organitzi mentalment l’espai on transcorre l’acció i els plans curts on s’aprecia el detall, constitueixen la base del model que el cinema seguiria en el futur. L’argument del film segueix les relacions entre dues famílies durant la guerra civil nord-americana i el període de reconstrucció següent. Les escenes de batalles són particularment espectaculars, amb llargues preses i primers plnas de soldats, per tal de situar l’espectador en el centre de l’acció. Algunes escenes estaven filmades amb pel·lícula pintada per augmentar el dramatisme de les imatges. El naixement d’una nació va ser un èxit extraordinari; al cap de dos mesos ja s’havia amortitzat, generava beneficis i va representar una empenta considerable per a la valoració del cinema, atès que el públic de totes les classes va voler veure-la. El seu contingut racista en el tractament dels negres i la seva glorificació del Ku Klux Klan, però, van provocar una allau de protestes que van portar a la seva prohibició en diversos estats del nord dels Estats Units.

Moviment cinematogràfic que sorgir a la Itàlia a finals de la Segona Guerra Mundial, que es caracteritzà per tractar temes de consciència social i per rebutjar les pel·lícules de ficció amb final feliç. El crític i guionista Cesare Zavattini, que fou un dels impulsors d’aquest estil, va esperonar els directors a concentrar-se en l’energia i el dramatisme que hi ha en la vida de la gent normal. Zavattini proposava utilitzar actors no professionals i filmar al carrer i a les cases dels treballadors. Va proposar també rodar sempre amb llum natural, perquè la il·luminació de l’estudi idealitzava massa tant els intèrprets com els decorats. La primera producció neorealista que va tenir projecció internacional va ser la de Roberto Rossellini Roma, città aperta (1945), que tracta de la brutal repressió dels nazis com a resposta a una operació de la resistència antifeixista italiana. El film, però, més representatiu del neorealisme és Ladri di biciclette (Lladre de bicicletes, 1948), on es narra la història d’Antonio als carrers pobres de la Roma de postguerra. Busca la bicicleta que li han robat i que necessita sens falta per poder continuar en la seva feina. L’acompanya el seu fill Bruno, que comença a dubtar del pare després que tracta de recuperar, sense èxit, la bicicleta de mans del lladre. Finalment, en un moment de desesperació, Antonio tracta de robar-ne una altra, però l’agafen al moment.

Joseph-Nicéphore Niepce (1765-1833) fou un inventor francès que s’especialitzà en experiments amb productes químics sensibles a la llum. Els seus estudis conjunts amb Daguerre feren d’ell un dels precursors de la fotografia, fins al punt que es parla d’ell com el pare de la fotografia, ja que ell fou qui introduí aquest mot. Fou el primer científic a fixar una fotografia. Ho féu des de la finestra de casa seva i durant vuit hores d’exposició de sals de plata al sol, l’any 1824. Aquest procediment s’anomenà heliografia, perquè la imatge s’havia obtingut gràcies al sol.